Sant Andreu de la Serreta és una església del municipi de Capolat (Berguedà).
És situada en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn. Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb. És voltada de camps i boscos.
Cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Just al quilòmetre 9, a mà esquerra, surt una pista forestal que condueix a can Serreta. A uns cent metres hi ha l’església. Tot plegat, 500 m de pista que es poden fer perfectament en cotxe. La clau cal anar-la a buscar a la rectoria de Berga.
L’església de Sant Andreu de la Serreta és coneguda també amb el nom de Sant Andreu de Tona; situada al centre de l’antiga quadra civil de Feners, pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell i a la unitat territorial i històrica de la Vall de Lord, comtat d’Urgell, abans d’integrar-se, com una gran part del terme de Capolat, als dominis dels Cardona.
El segle XVIII Sant Andreu era sufragània de Sant Martí de Capolat, juntament amb Sant Quintí de Travil. Avui l’església resta sense culte.
Anys enrere hom procedí a fer una petita restauració. Es tragué el guix de la nau i de l’absis. La volta, que és de canó, conserva encara el guix. Això posà al descobert la pedra tosca de l’absis. No tingueren gaire encert a l’hora de rejuntar les pedres ja que fou utilitzat ciment pòrtland, cosa que dona un color diferent. L’església és endreçada i en bon estat de conservació.
Si bé l’aparell dels murs situaria la construcció al final del segle XI, no podem dir pas el mateix de l’absis, ja que aquest presenta les característiques del XII.
