La primera notícia es troba el 1.187, com una possessió del trobador Guillem de Berguedà. Del seu castell sols en resta un tros de torre rectangular. El petit enclavament rural d’Espinalbet se centra a l’entorn de l’església, un edifici barroc d’una sola nau amb capelles laterals.
Només es conserven unes poques restes del castell d'Espinalbet, algunes filades del que fou una edificació de planta quadrada bastida directament sobre la roca. Probablement es tractava d'una torre de defensa que controlava el sector de Castellar del Riu però que no adquirí mai la categoria de castell termenat. No s'hi veuen restes de muralles ni d'altres construccions car segurament la pedra de la torre fou aprofitada per a construccions posteriors, masies veïnes i la rectoria de Sant Vicenç. Es conserven les restes del que fou una escala d'accés que s'enfilen dalt del turó que domina la vall.
Església amb elements barrocs i neoclàssics feta en substitució de l'anterior, també dedicada a Sant Vicenç. Està datada vers finals segle xvii i inicis del xviii.
